Osteopatia en les alteracions NEURO-MÚSCUL-ESQUELÈTIQUES

La pràctica de l’osteopatia requereix un coneixement profund del sistema musculoesquelètic i de la biomecànica humana. La comprensió de l’anatomia i la fisiologia del sistema articular és una de les bases per a un abordatge osteopàtic efectiu. Això inclou conèixer els patrons de moviment fisiològic, les estructures que participen d’aquest moviment normal i reconèixer quan existeixen alteracions. A la vegada, és precís reconèixer la causa d’aquesta alteració que pot trobar-se en lesions o disfuncions del mateix sistema o en influències d’altres sistemes corporals. 

L’osteòpata analitza la positura però sobretot el moviment. El sistema musculoesquelètic no és únicament un sistema de locomoció, malgrat aquesta sigui una funció important. També és un sistema de transmissió i dissipació de càrrega, un sistema d’ancoratge de vísceres i òrgans corporals, un sistema de bombeig fluídic i un sistema protector. Per tal de donar resposta a totes aquestes demandes, el sistema musculoesquelètic precisa una bona relació entre les seves estructures i també amb les estructures veïnes. A la vegada, la innervació i irrigació d’aquest sistema és determinant per al seu bon funcionament. 

Des dels seus inicis, el tractament osteopàtic ha utilitzat el sistema musculoesquelètic com un element de diagnòstic i com una diana terapèutica. Per això és un dels camps on l’osteopatia es mostra més efectiva. A més, el tractament del sistema musculoesquelètic permet a l’osteòpata interaccionar amb sistemes més inaccessibles manualment com el sistema nerviós, el sistema vascular, el sistema immune o l’endocrí, i permet així, estendre el tractament a alteracions d’origen no musculoesquelètic. 

Loading...

¿Què tractem?

Dolors raquidis provocats per disfuncions o alteracions degeneratives i/o inflamatòries en estructures articulars, lligamentoses i musculars de la columna cervical o lumbar.  En aquest apartat, a més, s’inclouen totes aquelles discopaties (protrusions i hèrnies discals) que no presenten signes d’irradiació. El dolor lumbar és extremadament comú, essent actualment un verdader problema de salut pública, tant per la seva incidència com per la despesa sanitària associada. 

Determinar la causa originària és complicat ja que un 80% de les lumbàlgies són catalogades com a inespecífiques. L’activitat física es presenta com la millor mesura terapèutica per combatre aquests problemes, si bé, la teràpia manual, ha evidenciat tenir un gran valor terapèutic en aquestes presentacions. 

Entrada en el BLOG relacionada: Síndrome Facetario y Rizolisis

Lectures recomenades:

  • Neck Pain: John D. Childs, Joshua A. Cleland, James M. Elliott, Deydre S. Teyhen, Robert S. Wainner, Julie M. Whitman, Bernard J. Sopky, Joseph J. Godges, Timothy W. Flynn, Anthony Delitto, George M. Dyriw, Amanda Ferland, Helene Fearon, Joy MacDermid, James W. Matheson, Philip McClure, Paul Shekelle, A. Russell Smith, Jr, Leslie Torburn.
    Journal of Orthopaedic & Sports Physical Therapy 2008 38:9, A1-A34
  • Low Back Pain: Anthony Delitto, Steven Z. George, Linda Van Dillen, Julie M. Whitman, Gwendolyn Sowa, Paul Shekelle, Thomas R. Denninger, Joseph J. Godges.
    Journal of Orthopaedic & Sports Physical Therapy 2012 42:4, A1-A57

L’afectació de les arrels nervioses que emergeixen de la columna vertebral és la més freqüent de les afectacions neuropàtiques i provoca la pèrdua o disminució de la funció sensitiva o motora d’aquesta arrel nerviosa. El pacient pateix signes de característiques neurològiques o bé a les extremitats superiors (en cas de radiculopaties cervicals) o a les inferiors (en cas de radiculopaties lumbars). És el cas, per exemple, de la tan coneguda ciàtica. L’afectació de l’arrel pot ser per causes comprensives o inflamatòries, que alteren l’entorn químic de l’arrel nerviosa. 

En aquests casos s’ha d’avaluar el problema a consciència a través d’un examen neurològic dels reflexes osteotendinosos, la sensibilitat i la funció motora del pacient. El tractament osteopàtic s’encaminarà a millorar mecànicament l’entorn de l’arrel nerviosa, a assegurar la falta d’alteracions mecàniques en el recorregut del nervi afecte i a millorar la mobilitat i distribució de càrregues a l’àrea raquídia implicada. 

Lectures recomanades

En comparació amb el dolor lumbar i el cervical, el dolor dorsal o toràcic és molt menys preeminent. Tot i així, s’ha de posar molta atenció en aquestes presentacions clíniques ja que a vegades amaguen problemes sistemàtics o orgànics que refereixen dolor a l’àrea toràcica. Per un altra banda, si bé les discopaties i els problemes degeneratius són les entitats clíniques més comunes, existeixen altres alteracions raquídies que poden evolucionar favorablement amb el tractament manual. La espondilolistesis es defineix com el desplaçament (anteroposterior) d’una vèrtebra respecte a la seva subjacent. Poden ser congènites, traumàtiques o degeneratives, no obstant, el major percentatge de casos, es presenta en el seu grau més lleu i en moltes ocasions és clínicament poc rellevant. Malgrat tot, la presència de factors degeneratius, discopaties, espondilolistesis o la combinació d’alguns d’aquests factors, pot conduir a fenòmens de claudicació neurogènica per estenosis del canal central i/o lateral.

En aquests casos, el tractament conservador a base d’exercici físic i teràpia manual, és el tractament d’elecció, tot i que s’ha de mantenir un control pròxim per esbrinar en quin moment del tractament pot deixar de ser indicat o es precisen mesures quirúrgiques. 

Entrada en el BLOG relacionada: Estenosis del Canal Raquídeo

Lectura recomanada:

Dolors ubicats a les articulacions de l’extremitat superior o inferior. La seva afectació pot tenir múltiples causes que abracen des de lesions esportives a problemes reumàtics que afecten de forma molt especifica aquestes articulacions.

Cada cas ha de valorar-se individualment, ja que segons la causa del problema i la seva evolució, el tractament osteopàtic pot variar considerablement. En aquest apartat trobem tot tipus de tendinopaties, lesions lligamentoses o meniscals, síndromes compressius com el Sd. Subacromial o Sd del Túnel carpià, processos degeneratius perifèrics o disfuncions mecàniques perifèriques.

En aquests casos, malgrat que la clínica es situï de manera molt clara i específica en una articulació en particular, és important la valoració de com l’extremitat afecta en el seu conjunt i la relació i la relació d’aquesta amb el tronc o la pelvis. Exceptuant els casos clarament traumàtics, és habitual que aquests problemes responguin a patrons de moviment o de càrrega alterats que acaben per sobrecarregar algunes estructures anatòmiques. 

Entrada en el BLOG relacionada: Dolor Inguinal

Lectures recomanades: 

Les sacroilíaques (S/l) són un parell d’articulacions complexes situades a la part més baixa de la nostra columna vertebral que uneixen l’os sacre i l’os coxal o ilíac. La seva estratègica ubicació a la pelvis i les seves particularitats anatòmiques i kinètiques fan que un gran nombre de pacients sentin dolor en aquesta zona. Tanmateix s’ha de dir que sentir dolor a la zona lumbopèlvica de forma lateralitzada no ha de perquè tenir un etiologia S/l, les alteracions en aquesta articulació estan àmpliament descrites en la literatura científica. La seva prevalença no se sap amb exactitud però oscil·la entre el 18 i el 30% dels casos de dolor lumbar.

Per aquestes presentacions existeixen eines d’exploració manual que han demostrat bastanta fiabilitat diagnòstica (especialment si es combinen) i, una vegada més, el tractament manual juntament amb l’exercici físic es converteixen en una eina terapèutica de primer ordre. 

Entrada en el BLOG recomenada: El Síndrome Iliolumbar

Lectura recomanada:

El mal de cap o cefalea és una entitat clínica complexa degut al nombre de tipus i etiologies diferents que s’engloben dins d’aquest títol. En aquest sentit, la principal labor de l’osteòpata davant d’un pacient que acut amb mal de cap és realitzar un bon diagnòstic diferencial per determinar aquells tipus en els que el tractament osteopàtic pot estar indicat. Això és especialment rellevant ja que el mal de cap és un símptoma que acompanya o avisa d’algunes patologies serioses que contraindicarien el tractament osteopàtic  i que convindria referir al professional pertinent. Les presentacions que responen bé al tractament osteopàtic són la Cefalea Cervicogenètica, la Cefalea Tensional i, en molt menor grau, la migranya.  Sovint aquestes cefalees s’acompanyen de síndromes d’inestabilitat el diagnòstic dels quals ha de ser igual de minuciós, separant clarament les inestabilitats d’origen vestibular (vertígens) de les d’origen cervical. 

Si el procés de diagnòstic es realitza correctament, el tractament manual és altament efectiu en aquest tipus de cefalees. 

Entrades en el BLOG recomeades: Cefalea Caervicogénica, Cefalea Cervicogénica: Actualizacion basada en la evidencia

Lectura recomanada: