Osteopatia PEDIÀTRICA

La infància és l’època de la vida que som més vulnerables, on existeixen canvis a nivell anatòmic i fisiològic a gran velocitat. Durant els primers anys de vida, maduren, creixen i es desenvolupen diferents sistemes corporals com el sistema digestiu, sistema nerviós, sistema músculo-esquelètic i sistema respiratori. Per aquest motiu aquesta és una etapa en la que diverses influències, internes i externes, poden afectar el correcte desenvolupament dels diferents sistemes.  En la infància és quan l’osteopatia assoleix la seva màxima expressió com a medicina preventiva ja que pot detectar disfuncions corporals abans que esdevinguin una patologia i un problema instaurat. De manera que l’osteopatia és útil en aquesta etapa vital tant per detectar possibles problemes emergents en visites rutinàries, com per treballar en patologies ja instaurades. 

L’abordatge osteopàtic valora la globalitat, així que sigui quin sigui el motiu de consulta, l’osteòpata realitzarà una extensa anamnesis amb preguntes variades sobre l’embaràs, el part, els hàbits del nen i els diferents sistemes corporals. Es realitzarà una exploració completa del bebè/nen per detectar possibles àrees disfuncionals que puguin estar molestant el desenvolupament del nen en qualsevol dels seus àmbits. L’objectiu del tractament osteopàtic és sempre millorar la capacitat d’adaptabilitat del subjecte i poder arribar al màxim de les seves possibilitats. És per això que durant els primers anys del nen, estem especialment atents al desenvolupament i tractem diferents problemes a mesura que van creixent. 

BEBÈS

Pel que fa als més petits, els motius de consulta són principalment, aquells relacionats amb la ingesta i sistema digestiu: còlics, reflux, restrenyiment. Això deriva en bebès molt irritables i amb problemes de son.

BEBÈS

Les deformitats cranials com plagiocefàlia, braquicefàlia i escafocefàlia són comunes.Poden presentar-se al néixer per una mala posició intrauterina, falta de mobilitat fetal durant la gestació, encaixament temprà a la pelvis o part llarg i dificultós amb ús d’instrumental. També poden desenvolupar-se durant les primeres setmanes de vida degut a la posició del bebè durant aquest temps o per falta de mobilitat. 

INFANTIL

Amb l’inici de l’escolarització els problemes venen més derivats de la mucositat i les primeres trobades amb organismes patògens i les patologies que això pot generar: otitis, problemes respiratoris (bronquiolitis, bronquitis).

INFANTIL

A mesura que van creixent i s’instaura la marxa i el passeig, veiem problemes en l’alineament dels membres inferiors: alteració de la posició de genolls com el var i valg, fèmur i tíbia distorsionats i altres alteracions als peus com el peu pla o var. Malgrat que en molts casos lleus es poden resoldre per ells mateixos, a nivell osteopàtic es pot optimitzar la posició del membre inferior per tal que es col·loqui millor durant el creixement. 

ESCOLARS

Amb el creixement posterior comencen les molèsties d’esquena, de creixement o inclús de desviament de la columna (escoliosis).

ESCOLARS

També treballem en equip amb odontòlegs per aconseguir una bona oclusió, afavorint un creixement correcte i alineament d’estructures facials relacionades amb la positura. El nostre objectiu seria minimitzar la necessitat d’intervenció agressiva mitjançant la ortodòncia treballant prèviament i atenuar els efectes negatius que aquesta pugui produir a nivell tensional si aquesta fos necessària.

Loading...

¿Què tractem?

El primer problema que ens podem trobar són les dificultats amb la succió i, en conseqüència, amb la ingesta. La succió nutritiva requereix moviments lliures i coordinats de nombrosos músculs i estructures com la llengua, faringe, mandíbula, etc.… Tot i que existeix un reflex primitiu de succió per assegurar que el bebè ho pugui fer, a vegades poden existir dificultats amb l’obertura de la boca, col.locació i mobilitat de la llengua, posició asimètrica del cap o coll del bebè que han pogut derivar d’una posició anòmala en la gestació o un part dificultós. A niell osteopàtic valorem totes les estructures que poden influir en la succió i ens assegurem de que, tant la posició, innervació i funcionalitat, siguin les més correctes. 

Altres problemes comuns deguts a certa immaduresa del sistema digestiu al naixement, són els còlics, el reflux i el restrenyiment. En aquests casos, a nivell osteopàtic abordem el sistema digestiu directament per tal d’optimitzar el moviment intestinal i el procés de la digestió, així com la innervació de les vísceres que participen en el procés, i la musculatura involucrada com el diafragma i el sòl pelvià. Tot això es pot veure alterat i sensibilitzat per diverses causes, el procés del naixement n’és una d’elles, però també la irritabilitat del sistema nerviós pot fer que un bebè sigui més vulnerable a sentir i experimentar els diferents estímuls provinents de la digestió com a dolorosos o molestos. 

Lectura recomendada:

És un motiu de consulta creixent degut a la posició en la que majoritàriament estan els bebès actualment i la preferència que demostren alguns d’ells al néixer afavorint un cantó. Al contrari del que alguns pensen, l’atenció i el tractament precoç és capital. No és un problema que desaparegui amb el temps, i els primers mesos són molt importants per eliminar les asimetries posturals i preferències del bebè, aconseguir simetria en els seus moviments, minimitzar l’asimetria que apareix en el crani com a conseqüència i donar pautes de maneig i estimulació als pares per maximitzar les millores. 

Depenent del grau d’asimetria i l’evolució, en ocasions el treball ha de ser multi disciplinar amb neuropediatres i fisioterapeutes especialitzats en estimulació precoç. El millor resultat s’assoleix sempre derivat del treball en equip i la comunicació entre els professionals.

Lectura recomenada:

Amb l’escolarització els més petits inevitablement s’afronten a virus i bacteris i el seu sistema inmune comença a veure’s reptat i augmenta la seva reactivitat provocant inflamació i la producció de mucositats en diferents localitzacions. Es pot començar a evidenciar si tenim alguna dificultat en el seu drenatge i la tendència a acumular-les en diferents llocs, els més comuns són oïda, que provoca otitis media, sinus aeris, que provoca sinusitis, i tracte respiratori inferior, que provoca bronquiolitis i bronquitis.

A nivell osteopàtic, treballem la zona localment per tal de millorar l’eliminació del moc i disminuir la inflamació, afavorim l’aportació i el drenatge sanguini, la mobilitat d’estructures músculo-esqulètiques properes, estimularem el sistema immune i limfàtic per afrontar el virus responsable de la irritabilitat.  Per nosaltres és molt important la higiene i respiració nasal, no només per problemes respiratoris sinó també per prevenir problemes posturals, d’oclusió i parla que poden derivar posteriorment. 

Lectura recomanada:

Goenaga A, Mínguez D.

Osteopatia. Què és i quines aplicacions té en la pediatria.

Pediatr Catalana 2006; 66: 77-80.